M'enfonso

El problema es que sóc tan lluny de la superficie com del fons, no tinc força per nadar amunt i em queda un troç per tocar fons i agafar impuls. 

Es estrany

La quantitat de gent que ha passat per la meva vida aquest últim any i la poca empremta que han deixat...

Dormir

M'agradaria poder dormir abraçada al teu cos...

Vestir-se

Avui m'he vestit pensant en tu, per si es donava la casualitat de trobar-nos. Sabia que no hi havia moltes possibilitats, però ho he fet de totes maneres. M'he dutxat, m'he posat les calces i els sostenidors negres i he buscat al armari quin vestit em podia posar. He optat pel lila de punt, es fàcil de posar i treure... M'he calçat les botes i he sortit. Sense mitges per si de cas. He enfilat el carrer amunt i he baixat cap a la plaça, mirant a banda i banda per veure si et veia. He passejat una estona, he anat a votar, tentada de amagar-me dins d'una de les cabines he sortit de seguida. Ni rastre, no t'he vist. M'hagués agradat que m'arraconessis en alguna entrada o carreró fosc i veure la teva cara de sorpresa al passar la mà sota el vestit i no trobar res més que la pell i al arribar al meu sexe tan sols la tela que poca cosa t'impediria, però no ha pogut ser, hauré d'esperar un altre moment... Potser et fas el valent i piques a la porta de casa meva.

Dissabte

Es el que toca, fer dissabte, treballant tota la setmana hem d'aprofitar el finde per fer endreça, però no hi ha ganes, potser si tu m'ajudessis la cosa canviaria, encara que em sembla que no en fariem molta de feina, pq amb els llits per fer el més segur es que al passar per la teva vora sense saber com ensopegués i acabesim tots dos revolcant-nos entre la roba dels llits mig desfets...

Fiebre

Fiebre, fiebre de cuarenta encuentros, de
certeros grados, fiebre de flecha inmensa,
fiebre de soledad.
La mosca del sexo ha alojado en mi sangre
su veneno.
Lo digo por decir, en realidad,
la mosca del sexo ha nacido de mi carne,
se ha alimentado de mi sangre,
ha vivido años entre mis piernas.

Yo soy la mosca del sexo.

Fiebre, fiebre que no se calma
más que instantáneamente con tu semen,
fiebre que no desciende sino con tu saliva,
que no sabe inclinarse más que frente a tu voz.

Mi deseo encontró a quien rondarle .
Fiebre. Fiebre desesperada .

¿Te has tragado todos los imanes?,
que mi metálico pecho no quiere sino arremeter
contra tu pecho.
¿Te has comido la miel que quedaba en
los panales del mundo ? ,
que mi sexo, abeja milenaria
escapa hacia tu boca en vuelo vertical .

Víctima de mis besos ,
depositario del tesoro de palabras que te debo,
héroe de papel.
Tu voz es el incendio en que se queman
todos mis prejuicios,
tu voz es una tea forjada con pétalos de rosa.
tu voz es mi condena.

Me ha picado tu voz en pleno corazón,
y es un veneno dulce como de alondras
anidando debajo de mi piel.

Fiebre, fiebre ....fiebre.

Poema del libro Erato bajo la piel del deseo. Antología de poesía erótica.

Imaginem

Un bar qualsevol d'una plaça qualsevol.

Jo estic en una taula al carrer per si em ve de gust fer un cigarret, amb un llibre i un café amb llet.
Tu seus a la barra amb el diari i un café.
Des de la meva taula et veig de perfil i cada cop que passo pàgina aprofito per mirar-te.
Poc a poc em vaig fixant en tu, no ets molt alt, estàs ben proporcionat, deus fer algun esport. Crec que tens els ulls clars, però no arribo a veure de quin color. De vegades sembla que em mires, però disimules força bé i no ho acabo de tenir clar.
Ja fa estona que hi sóc així que al acabar el capítol m'aixeco i m'acosto a la barra per pagar, aprofitant que el cambrer està servint una taula vaig un moment al labavo per rentar-me les mans i arreglar-me una mica, fa vent al carrer. Mentre em pentino sento la porta i al girar-me veig que ets tu.
- Què hi fas aquí?- et pregunto.
No respons, t'acostes i m'agafes per darrera, comences a mossegar-me el coll mentre amb una mà m'arromangues la faldilla, apartes les meves calces i et treus la polla per clavar-me-la, estic xopa, entra sense cap problema, em folles en un moment fins que et descarregues sobre el meu cul. Em mires, t'arregles i surts tal com has entrat, gairebé sense fer soroll. Jo en canvi estic damunt devall, la roba arromangada, el cul pringat, despentinada i amb una mossegada al coll que espero quedi amagada amb el jersey. M'arreglo tot el que puc i surto amb cara de no haver trencat un plat. Pensava que ja no hi series, però encara ets allà, pagant la teva consumició, quan m'acosto sento que li dius al cambrer:
-a ella la convido jo- com si no hagués passat res, i desapareixes carrer avall...