diumenge, 8 d’abril del 2012

Ahir va fer 40 anys de la mort de la meva mare, me n'he adonat ara...

6 comentaris:

  1. No ho entenc.
    No sé si és una frase teva, personal (crec que no).

    ResponElimina
  2. És un retret, on tinc el cap que no me'n vaig recordar...???

    ResponElimina
  3. És més important recordar-ho sovint que no pas el dia exacte, coses que passen.

    ResponElimina
  4. Si, ja ho sé, però hem va sobtar, no era conscient de la data i quan me'n vaig adonar em vaig quedar tiesa. Que hi farem!!

    ResponElimina
  5. Hay recuerdos que deben respirarse en silencio.
    Como un abrazo donde nada se dice y todo se siente.


    Un abrazo

    ResponElimina
  6. A veces echo de menos algunos abrazos que no pudo darme y todas las palabras y los silencios que no habremos compartido...

    Besos

    ResponElimina

... i tu que hi dius?