dimarts, 28 de febrer del 2012

Sola (2)

Necessito que m'abracis...fort, una estona llarga, després ja et deixaré marxar.

Publicat per a 21:58
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. belkis3 de març del 2012, a les 21:33

    Una abraçada però que sigui sincera i intensa pot donar-nos energies per a molt de temps.
    De vegades oblidem abraçar i que se sent quan ens abracen.

    ResponElimina
  2. Ssshhh3 de març del 2012, a les 21:43

    Em sembla que t@ts estem faltats d'abraçades, el contacte físic sembla que l'associem al sexe o a la debilitat i el limitem, quan el que hauriem de fer es tocar-nos més només pel plaer de fer-ho.
    Una abraçada, de tot cor.

    ResponElimina
  3. Aires7 d’abril del 2012, a les 19:55

    Algo tan sencillo y valioso como un abrazo y a veces que extraño y desesperadamente deseado que se hace. Un besotee.

    ResponElimina
  4. Ssshhh7 d’abril del 2012, a les 21:46

    Si Aires, es estraño que le demos tan poco valor con lo que llega a reconfortar...
    Un beso y bienvenido

    ResponElimina

... i tu que hi dius?

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)