dilluns, 21 de novembre del 2011

Vestir-se

Avui m'he vestit pensant en tu, per si es donava la casualitat de trobar-nos. Sabia que no hi havia moltes possibilitats, però ho he fet de totes maneres. M'he dutxat, m'he posat les calces i els sostenidors negres i he buscat al armari quin vestit em podia posar. He optat pel lila de punt, es fàcil de posar i treure... M'he calçat les botes i he sortit. Sense mitges per si de cas. He enfilat el carrer amunt i he baixat cap a la plaça, mirant a banda i banda per veure si et veia. He passejat una estona, he anat a votar, tentada de amagar-me dins d'una de les cabines he sortit de seguida. Ni rastre, no t'he vist. M'hagués agradat que m'arraconessis en alguna entrada o carreró fosc i veure la teva cara de sorpresa al passar la mà sota el vestit i no trobar res més que la pell i al arribar al meu sexe tan sols la tela que poca cosa t'impediria, però no ha pogut ser, hauré d'esperar un altre moment... Potser et fas el valent i piques a la porta de casa meva.

Publicat per a 3:45
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. belkis23 de novembre del 2011, a les 9:54

    A vegades penso que cada dia ens hauríem de vestir així: com si estiguéssim segures de que ell apareixerà, ens agafarà i així li facilitem el camí.
    D'altres vegades, en canvi, penso que si ell no ha d'aparèixer, no m'ho tinc que currar tant...després de tot, el més probable seria que acabés despullada ;) Petons

    ResponElimina
  2. Ssshhh23 de novembre del 2011, a les 10:19

    Cada dia no crec, que tb es una mica esgotador està sempre en mode "ON", però de tant en tant vestir-se per a "matar" té el seu encant, encara que de vegades no serveixi per a res...
    De fet aquesta era la intenció, acabar despullada o al menys revolcada, jejeje
    Petonets

    ResponElimina

... i tu que hi dius?

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)