El que m'amoïna és com serà el meu demà, perque tinc la impresió que la soletat em farà companyia, i no m'agrada.
dissabte, 27 d’agost del 2011
Sola
Estic sola a casa, el meu fill ha fet plans i passarà la nit fora de casa. Jo tenia pensat passar el cap de setmana (ejem, ejem la nit d'avui i el matí de demà) a casa la mama, pero el noi es jove i la vida li somriu, així que els seu plans quasi sempre són preferents.
El que m'amoïna és com serà el meu demà, perque tinc la impresió que la soletat em farà companyia, i no m'agrada.
El que m'amoïna és com serà el meu demà, perque tinc la impresió que la soletat em farà companyia, i no m'agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A veces la soledad es la cosa mas bella del mundo,pero otras veces..........
ResponEliminaBesos
¿que tal van los calores?
En los momentos en que la quieres o la necesitas, que los hay. pero yo pienso en general y no me gusta.
ResponEliminaBesos a ti también
El calor climatológico ha bajado de golpe, el otro sigue por aquí.
ponle remedio chiquilla
ResponEliminaEs difícil.
ResponEliminaGracias por lo de chiquilla!!
nomes s'esta sol si un vol.Crec
ResponElimina(s)
Potser si, he d'aprendre tantes coses...
ResponElimina